La gent de la televisió plora molt. I el problema dels ploraners de boia fluixa és que desvirtuen la llàgrima i el seu brill, subtil, de poesia. La llàgrima fa mengívol allò que no ho era, perquè encara no era nostre. Fa física una abstracció anguniosa i cridanera com un cargol començat a salar. Parlo de la llàgrima viva, d'aquella que raja sàvia i innocent per extingir-se i deixar la sal, concreta, sobre la pell.
"Ja ho veieu", deia Maragall, "a través de quanta imperfecció i impuresa brolla la poesia humana lluitant com tot en la creació, amb el misteri del caos".
"Ja ho veieu", deia Maragall, "a través de quanta imperfecció i impuresa brolla la poesia humana lluitant com tot en la creació, amb el misteri del caos".
2 comentaris:
Dedica't a això, però no ploris tant. Intenta controlar els teus sentits animals i canalitza els sentiments que et provoquen la física de la llàgrima i odia els venedors de peix.
Trist és que no plorar sigui un trànsit per travessar el món sense cap tipus d'entrebanc burocràtic o d'altre tipus, va dir el poeta.
Publica un comentari a l'entrada