Tu em parles amb tantes Majúscules... i jo et somric cordialment perquè sóc noucentista.
(Dins del parèntesi que forma el meu cap: tu, i jo, marejadament abocat a la O.)
divendres 30 de maig de 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
I de vegades fins i tot les minúscules em semblen exagerades, altives i sobreres. O sigui que us deixo un conte escrit amb lletra puça:
... ...... .. ..... . ... .... .... ... ....... . .... .. .. . ... .. ... . .. .... .. ... ..... .. .. . ...... ..... .. .... .. ... .. ... . .... .... ... ..... .... ... .... ... ..... .... ... .. ... ...... ...... . ........ ..... ........ ... ...... ... ...... . .. ...
I aquest és un quartet d'un poll planxat dedicat a la seva estimada:
-- ----- ---
--- ---- ---
- -- -------
-- ---- ----
.. .. (gràcies a l'altaveu podem sentir un "ja ja")Esteu tots tocats de l'ala, si les puces i els polls en tenen...
"El poll i la puça pastaven farina,
tot passant passant la feien fina.
El poll va caure al perol,
la puça es vestí de dol."
De petita m'encantava aquest conte. Li sona a algú? És que això em fa pensar que en james i en joan m'han dedicat un quartet! Doncs gràcies, molt amables, m'ha arribat al cor.
Publica un comentari