Miquel Desclot, Joan Navarro, Víctor Sunyol. UAB. 30/04/08.
Una píndola de la conferència:
La cantarella del nostre temps, el meu i el vostre gust, la nostra literatura: escriptor, recerca, creació. Límits, abismes, elevació.
Cal fer-nos entendre. O no.
Sunyol diu que al poeta no li interessa passejar per jardins, com feia Carner, perquè és un escalador que es juga la vida a cada pas, a cada vers. Desclot apunta que els jardins també tenen arbres alts com muntanyes per enfilar-s'hi. Com feia Carner.
Tota creació és provisional. Tot és inestable per naturalesa. La creació, la vida mateixa és un exercici de pas, una prova. Aquestes notes.
2 comentaris:
Són gairebé dos quarts de dues del migdia, literalment i mai més ben dit. És més, i mai millor dit.
Veig que va anar bé la xerrada. I que escrius amb unes esses molt avançades!
Déu, si existeix, diu que la misèria és pel dèbils. Jo propòs executar publicament aquesta gent que, en públic, diu "que només tens tres lector, perfecte, a mi més igual". Sodomitza't a casa, però no vagis de "hipermoderno" i defensor de la destrucció del llenguatge. Si no et serveix, talla't la llengua i una cama i prova d'enfilar-te als Alps.
(dirigit a un dels conferenciants/ perdonau per les irrespectuoses hores de les meves col·laboracions)
Publica un comentari a l'entrada