Hi ha qui parla de l'antologia com del gènere de la disculpa. Es diu que quan obrim una antologia topem d'entrada amb una presentació on hi ha l'antòleg agenollat i clamant misericòrdia. Altrament, hi és d'esquena saludant-nos amb el putu dit del mig. Són dues cares diferents per fer a la mare després d'una malifeta.
El mateix que s'inventa això del gènere de la disculpa, un tal J.M. Marrero, també diu que la nostra vida no és sinó una infinitat d'antologies. Que la tendenciositat és universal i inevitable perquè no tenim la omnisciència i s'ha de triar.
El mateix que s'inventa això del gènere de la disculpa, un tal J.M. Marrero, també diu que la nostra vida no és sinó una infinitat d'antologies. Que la tendenciositat és universal i inevitable perquè no tenim la omnisciència i s'ha de triar.
Que som retalls d'aquí i trossos d'allà.
1 comentari:
De l'única antologia que s'ha de parlar és de PEDRA FOGUERA. NO ANEU DE BERBES
Publica un comentari a l'entrada