Madame Bovary és una gran novel·la. La vaig acabar al vàter de l'habitació que els meus pares van llogar a Eslovènia. La llum era molt blanca, l'habitació estreta i la tassa de fusta clara. Al vespre vam menjar un isard caçat per a nosaltres i la mestressa de la casa ens va regalar un plat també de fusta clara.
dissabte, 17 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
So far from my poems,
So far from my bed,
I only disire a couple of minuts
To…
I only disire a couple of minutes
To sleep
Sí. Dormir també és necessari, ineludible. De la mateixa manera que es pot convertir en imprescindible Madame Bovary per anar al lavabo a Eslovènia. O bé, i això ja té un fonament més científic, com es converteix en imprescindible un lavabo després d’entrar en contacte amb un quadre d’en Carnicer. Casum ronda! Potser una tifa-Tàpies té massa… d’incomprensible. Però una tela-Carnicer té… bé, de fet també té massa d’incomprensible. Espero que fins pel més nou dels noucentistes. Visca (una mica) l’ordre! Morin les estampetes! Visca els retalls! Visca els trossos!
James Out Let
POBLE: Visca! Visca! Visca!
Com cada matí, després de llegir el diari, el vell s'ha posat l'abric de pontificar: "Si es tracta d'assolir, amablement, com a cada nou inici de segle, i respectant la voluntat dels altres, una nova utopia més o menys ordenada, un nou ordre més o menys utòpic, més aviat definitiu, un nou pes pel blat, que diuen al meu poble, tant pels joves com pels vells, encara que ens hàgim d’estrènyer el cinturó, mantenint, això sí, els sous dels carters, tan necessaris per a la indispensable resolució dels dilemes filosòfics i en general, caldria que els ocells només cantessin amb el bec segellat pel corresponent permís oficial de les tan altes instàncies funcionàries, ja que sense una música adient, plausible, és absurd de somiar en avançar ni en pensar, i ja podeu oblidar-vos de noves disposicions polítiques globals. Ara bé, tot plegat s'hauria de gestionar amb caràcter urgent, per tal d’accelerar el final del guirigall i el principi de la constitució decisiva, ja que és imminent, en el campi qui pugui general, que el tren ens passi pel damunt i ens quedem amb la cara de l’ase que no sap d'on li vénen les bastonades. És urgent que hi amén, vull dir anem, i caldria arribar-hi abans del vespre, sempre que hi hagi partit de futbol". El vell és iteratiu, és com allò de l'aigua i el molí...
I jo què he fet? Si vols ordre menja't una cama... cony de noucentistes!
Escolti, Joan Arús, que si el tren ens aixafa poc ens tornem vies mortes!
Que bo! Més, més!
costumisme barat
Publica un comentari a l'entrada