El paisatge, per se, no em diu res. Per això m'avorreixo tant mentre llegeixo les descripcions que Manent fa de Viladrau a El vel de maia. Quan ja he acabat el dietari, però, en veig el conjunt i torno a pensar si m'agraden o no. I potser sí. M'avorreixen els paisatges de farciment, però estimo el record del Montseny després d'aquella excursió, de Shanghai des del vaixell i els quadres d'en Carnicer per a burgesets al Casino de Puigcerdà. El record, com els quadres, és forma. I sí, que ben trobat el paisatge de Viladrau!
dimarts, 13 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada