Petita crònica

Arribem un quart d'hora tard. L'amo de l'hOriginal ens diu que no s'hi cap i sortim a fora deprimits. Algú coneix la porta del darrere. A l'intèrfon una noia es fa passar pel carter, i cinc, deu, quinze persones fem entrada a un passadís estrany. Piquem amb els punys una planxa metàl·lica, que s'obre, i en surt una cara amb un dit als llavis. La multitud es barreja líquidament amb la multitud. Poc fum. Seiem a terra, a les taules, quedem drets. El recital s'allarga. Marxem, i quedem dos. Al tren trobem el Baltasar Porcel, que parla d'Antígona, i dos nois que festegen pedestrament una guiri. Ja eren guspires de la Pedra Foguera.