Ja comença a ser hora de distingir escrupolosament entre la meva literatura i la resta del món. Entre el caos ingovernable i efímer de la vida i l'obra harmònica.
El panorama humà és bàsicament lleig. Hi predomina el desert i la decrepitud. Només se'n salva un racó misteriós del meu esperit, algun cos gràcil d'adolescent, algun paratge fúlgid. L'única comesa sensata fóra la d'embellir i ordenar la meva ànima, de romandre pur enmig de la lletgesa. Algú dirà que això és com esperar el gran cataclisme sota un paraigua, però jo dic que això és simplement fer memòria. Recordar l'essencial.
El panorama humà és bàsicament lleig. Hi predomina el desert i la decrepitud. Només se'n salva un racó misteriós del meu esperit, algun cos gràcil d'adolescent, algun paratge fúlgid. L'única comesa sensata fóra la d'embellir i ordenar la meva ànima, de romandre pur enmig de la lletgesa. Algú dirà que això és com esperar el gran cataclisme sota un paraigua, però jo dic que això és simplement fer memòria. Recordar l'essencial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada