Retall: Manifest de la sopa d'all, d'Albert Mestres

Manifest de la sopa d'all

Per als poetes del meu temps la poesia és un enfilall d'eu-
femismes per no dir les coses pel seu nom. Ens volen fer em-
passar els seus pets en forma d'un confidencialisme decandit
d'una grisor uniforme o d'un dogmatisme avantguardista epi-
gonal, tots dos igualment soporífers.
Els poemes no són confessionaris.
Els lectors no som capellans.
Els poemes són objectes d'art. Cada poema és un objecte
independent.
Poesia és hibridació.
La poesia ha de ser impura.
La poesia impura no té manies. La poesia impura es riu del
mort i de qui el vetlla. La poesia impura se serveix igualment
de la bateria avantguardista com del classicisme carrincló.
Tots els mitjans són bons per a la poesia impura.
En una mateixa obra poden concórrer mitjans estètics di-
ferents.
La impuresa dels mitjans estructura la impuresa de les
obres.
D'aquí es desprèn la impuresa de l'estètica.
La poesia impura no reivindica cap llenguatge estètic.