Unitat de vers, unitat de poema i unitat de llibre. I encara, unitat d'obra. Aquest és l'ideal de peça ben feta. I encara hi podríem afegir unitat de moment històric, de tradició literària pròpia i universal, unitat de coneixement humà...
Els poemes trobats només fan cas de les unitats estrictes del poema i per això no pateixen tant quan se'ls antologa. Reivindiquem, per això mateix, la presència del poema trobat per M&Ms dissabte passat en tota antologia esdevenidora:
Saltar, v. intr.
Llençar-se enlaire verticalment,
obliquament,
tirar-se de dalt a baix,
de manera que
durant un cert temps
els peus no toquin a terra.
diumenge, 8 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Que t'estic parlaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant.
Segur que consultes més sovint això.
hola
hola
jpajadfj
HOLAAAAAA
jfdajfdkj
plinc
plinc
plinc
ompliré això de spam fins que em responguis
Et sembla bé?
sí?
Només em fa mandra que he d'escriure el codi cada vegada.
Acabo de tenir una idea. Menys vandàlica i més eficient tenint en compte la teva bona voluntat.
T'instal·laré jo mateixa el gtalk quan vingui.
Estic monopolitzant el bloc, espero contribuir a fer-lo una mica mediocre. Em sap greu per vosaltres, noucentistes, però la mediocritat és imprescindible:
"No tenia nom, no n'havia volgut tenir mai. Conceptual, teoritzat i intel·lectual, es va elevar tant per alliberar-se de la terrenalitat menyspreable i arrossegada que va perdre de vista els cossos d'on havia sortit. Com a molt, era un acord, que parlar del cor hauria sonat vulgar."
Endevino l'endevinalla. El sense nom, que no vol parlar del cor, és: A-no-dí.
(Música de xaranga i rialles de claca)
Arús, velleja, això no s'entén!
no entenc res!
Vestit solemne per llegir les entrades opienques (ai no, que era "Orpi" i no pas "opi", oi? :P) i pixada de riure en arribar als comentaris... hahaha
Ahir la portada de Gente no va sortir fins a un quart de 9!!!! Puto futbol... "Escopiu a la closca pelada dels cretins",Papa said (cada dia estic més tonta xD)
Però ja em van dir que el proper i últim dia la cosa aniria com sempre.
Jo avui he fet un poema doblement visual, seguint el mètode QUINTANA, Ana Rosa. És a dir: plagi. Bé, també podríem parlar d'adaptació. Propaganda gratuïta!:
http://www.fotolog.com/stel_ada/47620551
Sí que mola sí el poema, però el que tu no has vist és la pila de cops que els teus fans han entrat en aquest blog a mirar el nou retall o tros...i han trobat sempre el mateix poemaaaaaa!!
va, que ja sabem que has tornat.
Publica un comentari a l'entrada