Seure envoltats de verd i d'una remor llunyana, d'ocells i d'esquirols que saps que hi són però no hi són. Seure cansats de tant caminar i empènyer maletes. Seure i veure: la font, els soldats, la pàgina del diari, el vell de la cervesa, el caminet,.. Seure i beure: Tu, jo i la nostra miso soup. I entre tot plegat, alguna de les històries d'Aquell verd anglès llegides aquí i allà.
dimarts, 29 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Veus? Evoluació natural del bloc sense necessitat de canviar-lo! BRAVO. (ara només per fastidiar-me faràs allò que em vas dir que faries... =( )
M'haureu d'explicar això del vell verd...
Una postal molt exacta, sí senyor. N'hauries de fer més sovint, trobo.
I pel que fa a la marieta... ment bruta! Això del verd no es refereix a cap vell sinó als parcs! Ment bruta, Maria.
ONDIAAAAAAA, Sí que dec tenir la ment bruta (però tothom sap que no és culpa meva), vaig llegir "d'aquell vell verd" o "del vell verd", no sé, estic fatal.
Publica un comentari a l'entrada