Vint-i-cinc

Vull acabar d'omplir el cabasset d'aquest 2008 amb un tros més, que el número 25 sempre té un no sé exactament què de més conscient que el 24. Ja s'entén. Aquell deia que el color verd era el de l'enveja, el taronja el de la tendresa, el blanc el del desig, que la "o" era per temes greus, la "i" pels lleugers,... I aquell altre creia que la seqüència 4815162342 tenia propietats negres. Doncs jo dic que, aquí, el 25 és el dels happy ends. I p-un-t.